SESSIÓ 3 CIÈNCIES SOCIALS: ELS CONTES

A través de l'escriptura hem pogut perdurar en el temps fets, comportaments, fenòmens, etc. del passat, els quals han sigut importants en la nostra societat. Tots aquests escrits han format llibres i documents que ens han permès el coneixement d'aquests fets, comportaments i fenòmens de fa milers d'anys sense haver hagut de viure-ho en persona. Per aquest motiu, crec important que els infants adquireixin l'hàbit de la lectura perquè podran llegir i aprendre coses que es troben en un espai i un temps.

A vegades els mestres quan llegim els contes als infants, fem el ridícul, ja que ens fiquem tant en el paper de nen que arribem a tractar-los com si fossin "tontos" i no entenguessin els conceptes. Per aquest motiu a l'hora de llegir un llibre hem de tenir en compte els següents consells:

- Hem d'utilitzar un vocabulari adient.

- Hem de parlar amb un ritme i una entonació adequada.

- Hem de tenir una bona vocalització.

- Hem de gestionar bé la mirada.

- Hem d'expressar gestualment.

- Hem de marcar els silencis i les interrogacions.

- Hem de compartir l'acció fent participar als infants.

- Hem d'aconseguir crear un clímax.

- Hem d'obrir i tancar el conte adequadament.

L'entorn que rodeja als infants actuarà de model per ells. Des de l'educació hem de fomentar el hàbit de la lectura, ja que considero que és un bon instrument d'aprenentatge. A través d'aquesta eina podrem treballar amb els infants el concepte d'espai i temps; i podran començar a entendre que existeixen moltes mes coses lluny d'ells i també, podran entendre que fa molts anys en un altre lloc també existia quelcom.

He trobat una notícia al diari que parla sobre una publicació d'un llibre per infants de 3 a 6 anys per treball el temps i l'espai mitjançant un conte de la manera en que vivien en la prehistòria. Aquí deixo l'enllaç: http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3500_18_289563__Panorama-Prehistria-feta-conte

Per finalitzar aquesta reflexió, he decidit afegir aquesta fotografia perquè crec que alhora de narrar un conte a la classe és important tenir en compte tots els aspectes que hem esmentat anteriorment però des del meu punt de vista, crec molt important afegir un element com una titella, un ninot, etc. que atregui l'atenció dels infants i es puguin endinsar-se en la història. 

SESSIÓ 3 CIÈNCIES NATURALS: MODEL ÉSSER VIU I

En la tercera sessió de ciències naturals hem començar a treballar el model d'ésser viu.

Un ésser viu és un sistema obert i limitat, el qual es caracteritza per la capacitat de nodrir-se (intercanvia matèria i energia amb el medi. Quan ho fan modifica el medi), relacionar-se amb el medi (Capten estímuls del medi i responen a ells) i reproduir-se, ja que provenen d'altres éssers vius. (http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/essersvius/index.htm).

Crec important vincular l'estudia dels éssers vius a un context d'acció, com per exemple la germinació d'una mongeta. En aquest enllaç http://www.xtec.es/centres/a8023566/web%20ei/projecte/p3-germinacio.htm podem observar com en una escola han realitzat aquesta experimentació, de germinar una llavor i veure el seu progrés. Des del meu punt de vista, considero que aquesta és una bona activitat per treballar a l'escola. Tot i així, m'inclino més per la metodologia que va utilitzar la Victòria per plantejar i realitzar aquesta activitat, ja que crec que en aquesta pràctica la mestra els guia de com han de dur a terme el procés i no els fa pensar en com ho farien ells. La Victòria en canvi,  no ens va proporcionar cap tipus d'instrucció sinó que només, ens va donar la mongeta i ens va dir que la plantéssim . D'aquesta manera, cadascú ho va realitzar d'una manera i a l'hora de posar-ho en comú a la classe vam poder reflexionar, ampliar el coneixement sobre aspectes relacionats amb la germinació i el creixement de la mongeta, etc.

He decidit escollir aquesta imatge per tancar la reflexió sobre la tercera sessió de medi natural perquè quan vam començat a parlar sobre el model d'ésser viu a classe, vam haver de pensar activitats que haguéssim fet a l'escola i la primera que em va venir a la ment, va ser la cura dels cucs de seda. Crec que els cucs de seda són presents en les majoria d'aules i penso que és un bon recurs perquè a més a més, a través d'aquest ésser viu es pot visualitzar una metamorfosi.

SESSIÓ 2 CIÈNCIES SOCIALS: LES FINALITATS DE L'ENSENYAMENT DE L'ÀREA DEL MEDI

La finalitat d'ensenyar el  medi és formar a persones que intervinguin en la societat. Aquestes, hauran de desenvolupar un pensament crític, el qual permetrà resoldre els problemes de l'entorn.

Per arribar a aquest fi, cal plantejar-se la metodologia més adequada a utilitzar i seleccionar uns continguts significatius, rellevants i transformables en acció, és a dir, cal pensar el motiu d'ensenyar uns continguts o altres i de quina manera s'ensenyaran. Per tant, s'ha de seleccionar un model curricular (tradicional, actiu, científic i crític).

Després d'aquesta sessió vaig plantejar-me algunes de les qüestions que ens van proposar, com per exemple: Quin tipus de mestra vull ser, Quin tipus de situacions d'aula vull proposar en exercir de mestra? Per què? Aquestes qüestions són molt difícils de contestar, ja que al llarg de la meva formació acadèmica aniré aprenent continguts que em serveixin per construir la meva acció educativa. Tot i així, crec en l'idea de que l'aprenentatge significatiu no es realitza mitjançant la transmissió de coneixements sinó vinculant els continguts amb accions.

Al trobar aquesta vinyeta, m'ha fet pensar en el meu pas per l'escola i he recordat a aquelles assignatures que odiava perquè no li trobava l'interès. Encara no sé quina mestra vull ser realment perquè penso que el meu perfil com ha docent, l'aniré formant amb l'experiència però m'agradaria que els meus infants no s'avorrissin amb mi i que trobessin interès en tot allò que anem aprenent dia a dia.

SESSIÓ 2 CIÈNCIES NATURALS:MANERES DE MIRAR

Per aprendre ciències cal comprendre els fenòmens, per tant, aprendre a mirar-los de diferents maneres i construir models (Rosa Ma Pujol, UAB). Un model és la representació simplificada d'un fenomen que concentra l'atenció en aspectes específics. (Gilbert, 2000).

Algunes maneres de mirar que ens proporciona la ciència i que ens orienten la mirada són:

diversitat/regularitat

canvi/conservació

dins/fora

macro/micro

abans/ara (temps)

aquí/allà (espai)

elements (parts)/estructura

(Aprendre ciències: Connectar l'experiència, el pensament i la parla a través de models. Neus Sanmartí)

A través d'aquestes dues sessions de ciències m'he adonat de la importància de les ciències en els infants. Fins ara comprenia les ciències com un contingut més a treballar a l'aula però ara m'he adonat que les ciències comporten el coneixement del món i per tant, poder canviar-lo.
Crec que és molt important fer èmfasi amb els infants sobre aquesta àrea, ja que aquests són el nostre futur i poden produir el canvi. Per aquest motiu, la proposta curricular al llarg de tota l'educació bàsica posa l’accent en l’adquisició de les competències necessàries per entendre el món i esdevenir persones capaces de intervenir activament i de manera crítica en la societat plural, diversa i en canvi continu que els ha tocat viure (El desplegament del currículum i la programació al segon cicle de l'educació infantil).

Com ha conclusió he decidit afegir aquesta imatge perquè em transporta a la sortida que vam realitzar a Can Coll. Quan vam entrar a la casa dels petits, vam poder treballar les diferents maneres de mirar a través d'un tronc que estava picat per un Picot. Em vaig adonar que si el mirem des de diferents punts de vista i mitjançant més d'un sentit, podem saber moltes més coses, que amb un sol cop de vista no s'aprecien.

SESSIÓ 1 CIÈNCIES SOCIALS: FONAMENTS I PERSPECTIVES DE LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN L'ÀREA DE DESCOBERTA DE L'ENTORN DES DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Hem de ser conscients que la nostra futura professió consisteix en ajudar a descobrir el món als nostres infants. Per tant, hem de començar per tenir clar que és el món per nosaltres. Hauriem de plantejar-nos i pensar molt sobre les preguntes que ens ha plantejat avui l'Agnès a classe, ja que personalment mai les havia pensat, reflexionat, etc. Crec que són essencials per nosaltres i per la nostre docència. Tot i així, també hem de tenir presents quina serà la resposta que faran els infants davant d'aquestes preguntes. Molts segur, que aquesta serà diferent a la nostra. Això no voldrà dir que sigui millor o pitjor, sinó que simplement, serà diferent. Hem d'acceptar les seves opinions, valorar-les i analitzar-les, ja que els infants donen opinions moltes vegades, molt més significatives que les que pot esmentar un adult. Si comencem per interessar-nos en les opinions i les imatges previs que pot tenir un infant, aconseguirem que aquest, descobreixi el món per ell mateix i d'aquesta manera, alhora de descobrir gaudirà.

Després de realitzar aquesta sessió i escriure la reflexió, les primeres preguntes que se'm van passar pel cap estaven relacionades amb el meu pas per l'etapa d'educació infantil i en la meva descoberta del món:

• Tinc records significatius que els pugui relacionar amb la meva descoberta del món?
• Tot el que he descobert fins ara ho he fet per mi mateixa?

He seleccionat aquesta imatge perquè en aquesta reflexió he parlat de la descoberta del món i penso hem de començar per descobrir-nos a nosaltres mateixos.

SESSIÓ 1 CIÈNCIES NATURALS: LA CLASSE IDEAL

En aquesta primera sessió de ciències, la Victòria ens ha fet pensar en com seria la nostra classe ideal de ciències. A partir d'aquesta reflexió i després de la lectura "Les idees científiques dels infants i l'ensenyament de les ciències a l'escola primària" de Jordi Martí i Feixas he pogut imaginar la meva classe ideal.

M'agradaria que els infants poguessin anar completant els seus coneixements mitjançant l'experiència i el contacte amb la realitat, que reflexionessin amb tot allò que estan descobrint i ho compartissin amb la resta de companys per poder ampliar el saber. Per aquest motiu, crec molt important esmentar un esquema que ens ha mostrat la Victòria a la classe, el qual n'hi estic molt d'acord amb el que ens explica i per tant, m'agradaria tenir present en la meva futura docència. Voldria que les estructures de les meves sessions es basessin en el fer (els nens poguessin experimentar,observar, etc.), el pensar (desprès de manipular, els infants poguessin raonar, relacionar,etc. els fenòmens experimentats, observats, etc) comunicar-lo als demès mitjançant diferents tipus de llenguatge com el gràfic, el verbal, etc.

(Esquema extret del blog d'un alumne de l'universitat de Lleida: http://cienciaescolarinfantil.blogspot.com/2011/02/sessio-introductoria.html)

D'aquesta manera, es pot realitzar un treball cooperatiu, ja que des del meu punt de vista, considero que realitzar aquesta metodologia de treball és molt gratificant perquè ajuda a adquirir nous coneixements i a més a més, a formar-se com a persones que es desenvolupen en una societat. 

Per altra banda, fer un treball a l'aula tenint en compte el fer, el pensar i el comunicar permet realitzar un procés d'ensenyament i aprenentatge a partir dels coneixements previs que els infants tenen adquirits, sobre un fenomen, un objecte, etc. Aquests, aniran evolucionant i podran donar explicació a molts fenòmens.

Reflexionant sobre com m'agradaria que fos la meva classe de ciències ideal, me adonat que en la meva infància, el mètode educatiu que utilitzaven les meves mestres era totalment diferent del que s'intenta ensenyar en l'actualitat. Quan jo feia ciències a l'escola, la mestre es basava en explicar-nos els conceptes, els fets, etc. I si realitzàvem algun tipus d'experimentació, era totalment guiada per la mestra; fet que no ens permetia aportar les nostres idees, ni conèixer les idees que podien tenir la resta de companys, ni aprendre per nosaltres mateixos, etc. Per aquest motiu, crec oportú adjuntar aquest enllaç que mostra un vídeo, el qual estan simulant mitjançant una maqueta l'erupció que fa un volcà. 

Per finalitzar, vull adjuntar una fotografia que m'ha semblat que simbolitza una de les idees explicades en aquesta reflexió:

L'elecció d'aquesta imatge és deguda al veure-la, que m'ha produit una sensació d'unió i força. Aquesta sensació la relaciono amb el treball cooperatiu que s'intenta fomentar en les aules, ja que al igual que els castellers entre tots es construeix. En aquest cas coneixement.