SESSIÓ 4 CIÈNCIES SOCIALS: L'ESCOLA BRESSOL I L'EDUCACIÓ PER LA SOSTENIBILITAT

L'educació ambiental és un conjunt d'accions destinades al creixement de la societat i a les seves conseqüències, requerint nous valors socials per tal d'aconseguir, un desenvolupament social sostenible. 

Des del meu punt de vista, és important fer participar als infants en aquest canvi, ja que penso que aquests són la base del futur però tot i així, cal  la col·laboració dels mestres i de les famílies perquè són l'entorn més proper dels infants.

El desig d'una escola sostenible crec que ha arribat a la majoria de les escoles però no en totes s'ha fet realitat. Aquest canvi no és fàcil, ni impossible, sinó que demana una millora de qualitat en els espais d'interacció i una modificació en la cultura d'escola. Però, això què significa realment? 

Millorar la qualitat dels espais d'interacció significa que aquests, hauran de ser:

• Espais de benestar: Amb la finalitat de saber ser un mateix, saber conviure amb els altres i amb l'entorn. Per tant, la diversitat en aquest espai no serà un problema sinó una riquesa, ja que ens aportarà coneixements, experiències, etc.  significatives.
• Espai de creació d'interès: Mitjançant el qual, aconseguirem entorns rics en preguntes, materials, propostes, etc.
• Espais de comunicació: Existiran les xarxes establertes amb tothom que permetran construir recursos significatius.
• Espais de recerca: Es fomentarà l'experimentació i els materials naturals.

Per altra banda, quan ens referim a la modificació de la cultura d'escola, volem dir que tenim la intenció que l'escola sigui participativa, oberta, activa, amb un equipament sostenible i amb la integració de l'educació sostenible en el currículum. 

Després d'aquests nous coneixements que ens va aportar la Rosa Maria Tarin, reflexiono i penso que sóc conscient que tots aquests aspectes de canvi sonen agradables i bonics quan els llegim, però amb això no n'hi ha prou. Crec que els hem d'interioritzar en la nostra ment, hem d'estar convençuts del que volem i per a què ho volem. Llavors, només ens caldrà ser participatius, constants i començar per variar les maneres de pensar, ja que així modificarem les formes d'interaccionar amb la  realitat, de raonar, de comunicar, de sentir i d'organitzar el coneixement social i segurament, podrem promoure aquest canvi que com a mínim és el que  desitjo.

Crec important afegir aquesta fotografia perquè penso que hem de ser conscient de les tones d'escombraries que arribem a generar cada dia. Aquestes escombraries estan destruint el nostre medi. Per aquest motiu, tots hauriem de col·labora per aquesta millora. Nosaltres, com ha mestres, tenim l'oportunitat d'inculcar la sostenibilitat als nostres infants. Aquests, seran el nostre futur i els que poden produir un canvi.

Indagant més sobre la Rosa Maria Tarin, he trobat un projecte per poder realitzar a l'escola sobre l'elaboració d'un hort sostenible. D'aquest document crec important extreure una frase, citada per Teresa Franquesa, la qual penso que s'hauria de tenir present en cada classe de cada escola: "L’Educació Ambiental ha de capacitar-nos pel canvi. El seu objectiu no és comprendre per acceptar, sinó comprendre per transformar". Crec interessant enllaçar el document per poder indagar una mica més http://crpbdln.pangea.org/activitats/hort/pdfs/CRPENCDEC.pdf

SESSIÓ 4 CIÈNCIES NATURALS: MODEL ÉSSER VIU II

En aquesta sessió de ciències naturals vam repassar el que havíem treballat en la sessió anterior sobre el model d'ésser viu i l'hem continuat treballant relacionant-ho amb nosaltres mateixos. Aquest treball és un recurs didàctic per poder-lo utilitzar en la nostra docència amb els infants. Es tracta de dibuixar una silueta humana i pensar tot el què li pot entrar i tot el què li pot sortir. A l'aula, han sortit moltes idees, n'hem escollit una i l'hem representat a través d'un dibuix en la nostra silueta. Aquesta idea s'ha contrastat amb la resta de companys, fins que sorgeixi una bona representació.

Fins ara, no coneixia aquesta idea per poder treballar el model d'ésser viu. Crec que és molt gratificant perquè a través d'aquesta, es pot fer sorgir els coneixements que tenen els infants sobre aquest model, ja que els petits no tenen la ment en blanc, encara que moltes persones s'ho pensis. Ells també tenen un marc de coneixement.
A més a més, es busca la relació amb les maneres de mirar un fenomen, concretament el fora i el dins. Per últim crec molt important el fet de contrastar les idees amb els altres companys, fins arribar a una representació final, ja que d'aquesta manera fomentem el treball cooperatiu.
D'altra banda, també podem treballar el model d'éssers vius amb altres propostes didàctiques que hem conegut en aquestes sessions com esquemes d'orientació, làmines on podem plantejar-nos què és un ésser viu i que no, etc.
(Aprendre ciències: Connectar l'experiència, el pensament i la parla a través de models. Neus Sanmartí)

Crec important que en cada pràctica es generi una conversa sobre quelcom observat, sobre els resultats de l'experiència o sobre les dades que ofereix una determinada informació. Així, és molt més fàcil que tothom participi activament expressant idees i formulant preguntes d'interès.
Nosaltres, a l'aula amb la Victòria sempre realitzàvem aquest tipus de conversa i em vaig adonar que sabia moltes més coses sobre el fenomen observat o experimentat del que em pensava. En aquests cas, si la Victòria ens realitzava alguna pregunta per dirigir la conversa, era de caràcter obert i productiu (no reproductiu), ja que permetia una varietat de respostes no predeterminades, incitava a buscar noves idees, a defensar-ho davant dels companys, etc. Crec que per aquest motiu és important treballar-lo amb els infants.

(Fer, parlar i pensar per aprendre ciències. Conxita Marques i Rosa M. Pujol)

He decidit afegir aquesta imatge a la reflexió perquè crec important fer conèixer als infants que un ésser viu no  només és una persona o un animal, sinó que existeixen molt més tipus d'éssers vius que no podem conèixer tant i que moltes vegades no es relacionen, com per exemple un fong o una cèl·lula.