En aquesta primera sessió de ciències, la Victòria ens ha fet pensar en com seria la nostra classe ideal de ciències. A partir d'aquesta reflexió i després de la lectura "Les idees científiques dels infants i l'ensenyament de les ciències a l'escola primària" de Jordi Martí i Feixas he pogut imaginar la meva classe ideal.
M'agradaria que els infants poguessin anar completant els seus coneixements mitjançant l'experiència i el contacte amb la realitat, que reflexionessin amb tot allò que estan descobrint i ho compartissin amb la resta de companys per poder ampliar el saber. Per aquest motiu, crec molt important esmentar un esquema que ens ha mostrat la Victòria a la classe, el qual n'hi estic molt d'acord amb el que ens explica i per tant, m'agradaria tenir present en la meva futura docència. Voldria que les estructures de les meves sessions es basessin en el fer (els nens poguessin experimentar,observar, etc.), el pensar (desprès de manipular, els infants poguessin raonar, relacionar,etc. els fenòmens experimentats, observats, etc) comunicar-lo als demès mitjançant diferents tipus de llenguatge com el gràfic, el verbal, etc.
M'agradaria que els infants poguessin anar completant els seus coneixements mitjançant l'experiència i el contacte amb la realitat, que reflexionessin amb tot allò que estan descobrint i ho compartissin amb la resta de companys per poder ampliar el saber. Per aquest motiu, crec molt important esmentar un esquema que ens ha mostrat la Victòria a la classe, el qual n'hi estic molt d'acord amb el que ens explica i per tant, m'agradaria tenir present en la meva futura docència. Voldria que les estructures de les meves sessions es basessin en el fer (els nens poguessin experimentar,observar, etc.), el pensar (desprès de manipular, els infants poguessin raonar, relacionar,etc. els fenòmens experimentats, observats, etc) comunicar-lo als demès mitjançant diferents tipus de llenguatge com el gràfic, el verbal, etc.
 |
| (Esquema extret del blog d'un alumne de l'universitat de Lleida: http://cienciaescolarinfantil.blogspot.com/2011/02/sessio-introductoria.html) |
D'aquesta manera, es pot realitzar un treball cooperatiu, ja que des del meu punt de vista, considero que realitzar aquesta metodologia de treball és molt gratificant perquè ajuda a adquirir nous coneixements i a més a més, a formar-se com a persones que es desenvolupen en una societat.
Per altra banda, fer un treball a l'aula tenint en compte el fer, el pensar i el comunicar permet realitzar un procés d'ensenyament i aprenentatge a partir dels coneixements previs que els infants tenen adquirits, sobre un fenomen, un objecte, etc. Aquests, aniran evolucionant i podran donar explicació a molts fenòmens.
Reflexionant sobre com m'agradaria que fos la meva classe de ciències ideal, me adonat que en la meva infància, el mètode educatiu que utilitzaven les meves mestres era totalment diferent del que s'intenta ensenyar en l'actualitat. Quan jo feia ciències a l'escola, la mestre es basava en explicar-nos els conceptes, els fets, etc. I si realitzàvem algun tipus d'experimentació, era totalment guiada per la mestra; fet que no ens permetia aportar les nostres idees, ni conèixer les idees que podien tenir la resta de companys, ni aprendre per nosaltres mateixos, etc. Per aquest motiu, crec oportú adjuntar aquest enllaç que mostra un vídeo, el qual estan simulant mitjançant una maqueta l'erupció que fa un volcà.
Per finalitzar, vull adjuntar una fotografia que m'ha semblat que simbolitza una de les idees explicades en aquesta reflexió:
L'elecció d'aquesta imatge és deguda al veure-la, que m'ha produit una sensació d'unió i força. Aquesta sensació la relaciono amb el treball cooperatiu que s'intenta fomentar en les aules, ja que al igual que els castellers entre tots es construeix. En aquest cas coneixement.
